Musicalment parlant (Article per al llibret de la Trobada d’escoles en Valencià)

Quan pregunten al cantautor xativí Feliu Ventura si hi ha alguna raó política que l’impulse a cantar en valencià, ell sempre respon: ‘Cante en valencià perquè ma mare ja em cantava en valencià al bressol. Si algú veu política en això, que li pregunte a ma mare!’ I certament aquesta seria una opinió compartida entre molts músics que actualment componen les seues cançons en valencià.

Si fem la vista enrere podrem dir, sense por a enganyar-nos, que la música en valencià viu la seua primavera més esplendorosa. Malgrat la poca facilitat que hi posen les institucions, aquesta continua florint i cada vegada compta amb més seguidors. Potser precisament aquesta manca de recolzament per part de les institucions, que fins i tot moltes vegades es mostren contràries a la promoció de la música en valencià, ha generat un autèntic moviment associatiu que en fa difusió i ha motivat lletres i cançons que parlen i recorden com estan les coses ací, al País Valencià.

A les Comarques Centrals tenim un bon exemple d’aquesta acolorida floració sense precedents de formacions musicals en la nostra llengua. Grups com Tashkenti, Gàtaca, Neuròtics, el Corredor Polonés, Arthur Caravan, Verdcel, Aspencat, Gent del Desert, Inèrcia, Desgavell o Pep Botifarra representen només una xicoteta part de la gran varietat de bandes i estils musicals apareguts durant els últims anys a les nostres comarques. I en podríem nomenar moltíssims més!

També podríem parlar de les nombroses entitats que s’han creat, algunes única i exclusivament, per donar-los suport. És el cas del Col·lectiu Ovidi Montllor, la Gira d’Escola Valenciana o els premis Amplifica’t. També són diversos els col·lectius de joves que, entre les seues activitats, organitzen any rere any concerts i festivals per promoure aquestos grups: el Ganxo Rock a Benigànim, el Fesfira a Albaida o el Meruts Festival a Ontinyent són només alguns exemples.

Tot aquest conglomerat associatiu no organitza concerts pel simple fet d’entretindre la joventut, sinó pel ferm convenciment que la música és també un element vertebrador de la nostra identitat i que cohesiona una personalitat ben particular. És també un bon punt de trobada per a músics, cantants, promotors i públic en general, un espai d’encontre on poder intercanviar impressions i enfortir contactes per tal de recolzar-se entre velles i noves generacions i crear vincles que ajuden a donar valor a un sector de la música que, com ja hem dit, creix cap a un demà més divers i plural.

Llibret complet: http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/042/458/458.pdf

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *